La importància del testament vital
Igual que podem contractar una assegurança de decessos perquè ningú s’hagi de preocupar del nostre enterrament, podem fer un testament en vida i deixar les nostres últimes voluntats avançades davant qualsevol contratemps que ens pogués succeir.
Des de fa unes dècades, aspectes com la decisió de donar òrgans després de la defunció o com actuar en cas de dependre de la connexió a una màquina han pres molta rellevància. Per a evitar aquests problemes es va plantejar l’anomenat testament vital, document de voluntats anticipades o d’instruccions prèvies.
Què es?
El testament vital és un document en el que una persona deixa constància per escrit de què ha de fer-se si no compta amb poder de voluntat abans de morir. S’utilitza quan el que el realitza es troba en una condició física o mental incurable o irreversible i sense expectatives de curació i no té lucidesa mental a causa d’una malaltia, o un altre motiu, per a decidir sobre les cures que es desitgen tenir i el tractament de la salut; així com per a definir com vol que es produeixi la seva mort si es donessin aquestes circumstàncies irreversibles. Aquesta declaració s’usa també en situacions de coma irreversible o pèrdua de consciència definitiva. També pot definir altres aspectes com si s’autoritza la donació d’òrgans.
El document és d’obligat seguiment per als professionals sanitaris i hospitals i família del qui ho signa. Perquè sigui sempre efectiu i no hi hagi problemes el document deurà registrar-se en el Registre d’instruccions prèvies de la Generalitat, i adjuntar-se en la història clínica del pacient per a facilitar el seu accés pels professionals mèdics. En qualsevol moment el pacient pot revocar-lo oralment, és a dir, transmetre a la seva família o metge que no vol que s’apliqui i també en qualsevol moment pot eliminar-lo del registre o canviar-lo.
Nova llei
A l’agost de 2017 el Govern central va modificar la Llei d’Autonomia del Pacient llevant la decisió als familiars d’un malalt terminal que no pot expressar la seva voluntat i no ha realitzat un testament vital. Són els metges els que prendran la decisió o recorreran als tribunals per determinar què s’ha de fer.
Amb la nova llei no importa que el malalt hagi traslladat la seva voluntat prèviament expressada si no hi ha un document que l’acrediti, i aquest és el testament vital, document de voluntats anticipades o d’instruccions prèvies. Així doncs, la importància d’aquest document és molt rellevant, ja que amb ell es pot determinar com procedir en aquests casos sobre:
- La instrucció sobre les cures o tractaments que desitgem o no rebre.
- Nomenar un o diversos representants de confiança que actuïn com a interlocutors davant l’equip mèdic responsable per a garantir que es compleix el testament vital o les voluntats anticipades.
- El desig de ser enterrats o incinerats; de rebre atenció religiosa o no, si es volen fer ritus religiosos o no. L’epitafi i text de la inscripció que es desitja posar en la làpida, etc.
- Si s’accepta la donació d’òrgans.
Aquest document pot atorgar-lo una persona major d’edat, capaç i lliure, i amb la mateixa llibertat i requisits es pot revocar o modificar el seu contingut. Si el pacient no ha realitzat aquest testament vital, la responsabilitat sobre aquestes decisions cauen en els familiars.
Una vegada realitzat el document que detalla les últimes voluntats, procediments a seguir en cada cas i persones de confiança que són garants del compliment d’aquest, s’ha de realitzar davant notari, davant tres testimonis o bé registrar-ho en un registre oficial d’instruccions prèvies.
Si necessites assessorament et pots posar en contacte amb el personal de La Previsió.